Bosch.Capdeferro: Debat

P: ”Quina diferència hi ha entre el microclima de l’escola feixa i de l’edifici bòlit quan la percepció del microclima és més clara en el segon cas?”

R: En aquest cas és molt més ric i configurable la relació del bòlit. L’interessant a l’escola feixa és que el microclima s’aconsegueix a partir de murs amb ombra, murs amb sol, zona oberta, descoberta. Depèn de la zona és un tros de món que et relaciona amb el clima. Són feixes de 100m de llarg i 11m d’ample. 

En el segon projecte, l’escola Feixa, trobem microclimes diferents. Hi ha un desig oposat.

El Bòlit és espai compartit, unitari, amb interacció constant entre les diferents persones, obres d’art que habitaran l’edifici.

A l’escola el repte és que cada franja d’edat tingués un microclima propi. Viure des de diferents espais, que cada franja d’edat es pogués identificar amb un espai, vegetació, clima diferents. La vivència de l’espai és diferent encara que sigui un edifici tan compacte. Té un sistema constructiu que crea un sistema obert però menys configurable. 

BoschCapdeferro - bòlitBoschCapdeferro - escola feixa

 

P: ”Quines avantatges i inconvenients té establir un despatx a Girona en comptes de a Barcelona?” 

R: Cada dia és menys important on tenir el despatx. Un ordinador pot ser el despatx. És més condicionant on tenir l’obra. Estem a Girona per una qüestió de sentiment, de paisatge propi.

Que la feina quotidiana es desenvolupi en un lloc no impedeix que tinguis un món molt més enllà. És un límit mental, més que un límit físic. Els límits els posa un mateix. 

P: ”En referència al projecte del Bòlit, es poden arribar a transformar en plantes transitables al 100% on actualment hi ha passera?”

R: És una cosa que no s’havia plantejat en la fase de projecte, però pel que fa al sistema emprat similar al d’una bastida, es podria arribar a executar.  

P: ”El sistema constructiu utilitzat a l’escola feixa és propi o d’una empresa?”

R: Es va escollir aquest sistema prefabricat per costos i terminis. Es fa un us determinat d’un peça que està al mercat per complir una funció. La gràcia del sistema és que és estructural i també funciona de mur constructiu. Es pot fer tot amb els sistemes industrialitzats. 

P: La frontissa per fer la separació entre els perfils metàl·lics de secció quadrada de l’escola feixa és un sistema propi?

R: Això s’ha donat gràcies a que treballàvem amb els constructors de manera propera. Aquesta relació colze a colze és un màster que t’enriqueix molt. Fas proves i entre tots aprens com fer les coses, quant es tarda i quant costa fer-ho. En aquest cas ha sigut idea del cap d’obra. Quan et trobes un problema aprens i la propera vegada ja no et passa el mateix. Tot està farcit de trucs de la gent que està a l’obra. 

P: ”Actualment es fan equipaments que reuneixen varies activitats. En el passat es feien equipaments amb un programa més restringit i avui en dia encara segueixen funcionant. Creieu que aquesta idea de generar diferents activitats, una gran plaça pública, etc acabarà tenint el màxim ús que es preveu? O és una idea utòpica que tenim els arquitectes a l’hora de projectar aquests espais?”

R: No ho sabrem mai. No sé si cal o no, però si no hi és, segur que no servirà. Una altra cosa és que sigui utilitzat d’una altra manera, que també és fantàstic. L’arquitecte ho ha de proporcionar. Un edifici com a mínim no ha d’impedir que una cosa passi, no ha de ser un obstacle. No sé que hem de fer, però no hem de fer nosa. 

P: ”He vist una certa semblança entre el centre Pompidou i el projecte Bòlit. Us heu arribat a inspirar en el projecte o és una simple coincidència?”

R: Era un dels projectes que teníem sobre la taula. També ens hem fixat en un edifici jardí a Zurich que té una gran bastida. El que fa és permetre que creixi la vegetació i que sigui transitable a tots els nivells. Depèn de l’època de l’any varia.

El Pompidou té un espai públic que li dona sentit, és catalitzador de l’activitat. En el bòlit l’espai és diferent. La idea és que el límit entre l’edifici i l’espai públic sigui indesxifrable, que no es vegi on comença i on acaba l’altre. En veritat, és oposat al Pompidou. En el bòlit tot és públic, és configurable a l’escala domèstica. El Pompidou és un edifici exhibicionista. És públic fins que pagues, no és domèstic. Hi ha un sobre esforç en el disseny de l’edifici. La idea de que fos domèstic era una idea molt present en el bòlit.  

BoschCapdeferro - bòlit

 

http://www.boschcapdeferro.net/#/arquitectures/projectes/bolit/

http://www.boschcapdeferro.net/#/arquitectures/projectes/escola_feixa/

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Foros 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s