Lluís Clotet: “Ni dintre ni fora”

Dades

· Lluís Clotet i Ballús: Barcelona (Catalunya), 1941

· Estudis: Arquitecte (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Barcelona, Catalunya, 1965)

· Ignacio de Loyola Paricio Ansuátegui: Saragossa (Estat Espanyol), 1944

· Estudis: Arquitecte (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Barcelona, Catalunya, 1969), Doctor Arquitecte (ETSAB, Barcelona, Catalunya, 1979)

Estudi

· Clotet Paricio & Associats S.L.P.

Carrer de Pujades 63, 3er, 08005, Barcelona (Catalunya)

Biografia

Lluís Clotet i Ballús: (Barcelona, 1941) Arquitecte i dissenyador. Obtingué el títol a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1965). Integrant de l’Estudi PER — juntament amb Òscar Tusquets, Josep Bonet i Bertran i Cristian Cirici i Alomar —, formà equip amb el primer dels arquitectes esmentats fins el 1984. La primera obra d’importància que realitzaren fou la botiga “Sonor” de Barcelona (1965), actualment remodelada, per la qual obtingueren el premi FAD d’Interiorisme, obtingut novament per la realització de les oficines de la companyia Aerojet Express a Barcelona (1971).

L’obra de l’equip Clotet-Tusquets s’inscriu plenament dins del moviment postmodern i es caracteritza pel seu disseny acurat i per un cert sentit lúdic. En aquesta línia se situa el belvedere Georgina, a Llofriu (1972), o la casa Vittoria, a l’illa de Pantel·leria (Itàlia) (1974). Entre les realitzacions posteriors hom pot esmentar el xalet de Glòria Rognoni a Sant Cugat del Vallès (1975), el restaurant La Balsa de Barcelona (1975) — ambdues obres premi FAD d’arquitectura — o bé els projectes “Del Liceu al Seminari” (1981) per al remodelatge urbanístic d’aquest ampli sector de Barcelona i el de remodelatge del Palau de la Música Catalana (1982). En el seu treball concedeix així mateix un interès especial a la creació d’objectes de disseny per al món industrial.

Associat des del 1983 amb l’arquitecte Ignacio Paricio Ansuategui, els trets de la seva obra conjunta sorgeixen de la voluntat d’actualitzar la versatilitat i el rigor constructiu que caracteritzen les arquitectures més rellevants del passat. Aquestes premisses prenen cos en els seus edificis, de formes volumètriques elementals i de superfícies massives, dels quals destaquen els diferents moments constructius. Entre les seves obres construïdes es troben la seu del Banc d’Espanya a Girona (1981-89), la nau de l’empresa Simon, a Canovelles (1987-88), ambdues guardonades amb el premi FAD, el conjunt d’habitatges a la Vil·la Olímpica de Barcelona (1989-92) i les rehabilitacions realitzades, a Barcelona, del Dipòsit de les Aigües (1984-92) — obra original de l’arquitecte Josep Fontserè — i del Convent dels Àngels (1982-92). Ha estat professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1977-84). | Enciclopèdia Catalana

Lluís Clotet i Ignacio Paricio

Clotet, Paricio i Associats SL és un estudi d’arquitectura de capacitat mitjana que ha produït dos o tres projectes a l’any durant els seus 22 anys d’existència. Molts d’ells són projectes d’edificis singulars pel seu caràcter emblemàtic. Han dipositat la seva confiança en l’estudi tant les institucions com els promotors privats.

Dels primers són exemples les rehabilitacions del Mercat de la Boqueria (Ajuntament de Barcelona), l’adequació del Dipòsit de les Aigües com a Biblioteca Universitària (Universitat Pompeu Fabra), les oficines del Centre de serveis sociosanitaris de l’IMAS (Geriàtric) per al Fòrum 2004 (Infrastructures 2004 S.A.) i les Dependències Municipals a la UA-2 de Sant Pere de Ribes (Ajuntament de Sant Pere de Ribes). Dels segons, han treballat per a promotors professionals i per a entitats amb altres objectius. Al primer grup es poden esmentar les dues torres de vivendes que han projectat per a Espais a Diagonal Mar de Barcelona. Al segon grup pertanyen les tres naus i cossos d’oficines que han construït successivament per a Simón S.A.

Entre els guardons rebuts hi ha nou premis FAD, un premi Nacional de Catalunya, tres premis Construmat i una selecció com a finalistes del premi Mies van der Rohe.

Lluís Clotet i Ballús

Neix a Barcelona en 1941. Obté el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1965. Va ser professor a l’ETSAB des de 1977 a 1984. Els cursos 95/96 i 96/97 va ser professor visitant a l’Aula P.F.C. i professor de Projectes I i II els cursos 97/98, 98/99 i 99/00. Ha dictat seminaris i conferències en universitats nacionals i estrangeres.

El 1964 funda Studio PER juntament amb els arquitectes Pep Bonet, Cristian Cirici i Oscar Tusquets. Amb aquest col.labora en múltiples projectes fins al 1983. És soci fundador de la firma “B.D Edicions de Disseny” per la qual dissenya assíduament mobles i objectes. També comercialitzen projectes seus “Zanotta”, “Alessi” i “Driade”.

De les seves obres cal destacar l’establiment comercial Sonor de Barcelona (Premi FAD 1965), Aerojet Express de Barcelona (Premi FAD 1972), Casa Regàs i el seu Belvedere a Girona (1972), Casa Vittoria a l’illa de Pantelleria (Itàlia) (1974), Casa Rognoni a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) (Premi FAD 1978), Restaurant La Balsa a Barcelona (Premi FAD 1979), el projecte “Del Liceu al Seminari” (Barcelona, 1981). El 1984 s’associa amb Ignacio Paricio per a la producció arquitectònica. De la seva creació destaquen també els dissenys d’objetes d’ús industrial: Prestatgeria Hialina (1974), Campana BD (1979) i Prestatgeria Hipòstila (1980). Tots ells guardonats amb el Delta d’Or.

Hi ha col·leccions del seu treball al Museu d’Art Modern de Nova York (EUA), al Centre de Creació Industrial Georges Pompidou de Paris (França), a l’Architektur Museum de Frankfurt (Alemanya), a la Bonnafont Gallery de San Francisco (EUA), a la New York World Gallery (EUA) i a la Columbia University (EUA).

Ignacio Paricio i Ansuátegui

Neix a Saragossa el 1944. Obté el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1969. Des de 1981 és catedràtic de Construcció a l’ETSAB, havent estat sots-director de juny de 1994 a octubre de 2000. Exerceix de catedràtic a l’ETSAB on ensenya construcció i imparteix cursos de post-grau sobre les imbricacions entre els aspectes tècnics i el projecte arquitectònic. Ha dictat nombrosos seminaris en universitats estrangeres sobre les dificultats de l’ensenyament de la tècnica a les escoles d’arquitectura.

Ha col·laborat amb l’ITEC com a director de diverses investigacions i, en general, ha realitzat estudis sobre temes relacionats amb l’habitatge, les perspectives d’una tecnologia més respectuosa amb les condiciones mediterrànies o la tècnica i composició de la façana contemporània de maó. Ha merescut dos premis Construmat al millor producte i al millor procés constructiu. Ha dirigit el projecte Casa Barcelona sobre l’habitatge contemporani per a Construmat 2001.

El fluix d’idees i experiències entre aquests tres camps suposen un cabal d’experiència i reflexió que ha vessat en nombroses publicacions com l’obra “La construcció de l’arquitectura, volum I: Les Tècniques” (1984), “volum II: Els elements” (1985), “volum III: La composició” (1994), publicats a editorial ITEC.

El 1997 funda l’Editorial Bisagra, dedicada a la publicació de textos que articulen les relacions entre tècnica i arquitectura.

De les seves obres cal destacar les següents: la restauració de la Llotja de Mar (Premi FAD de la Crítica 1982), aspectes constructius del Pla especial de la Barceloneta (Premi Nacional d’Urbanisme, 1983), Restaurant Azulete (Premi FAD d’Interiorisme, del Jurat i de la Crítica 1983). El 1984 s’associa amb en Lluís Clotet per a la producció arquitectònica.

El 1999 va ser galardonat, juntamente amb els seu soci Ignacio Paricio, amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural. Ha estat galardonat sis vegades amb el premi FAD, dos vegades en la categoria d’interiorisme i quatre més en arquitectura.

Creo que la arquitectura tiene que ser fundamentalmente confortable. No puede perder su razón de ser, que no es otra que el protegernos de una naturaleza siempre indiferente hacia nosotros y muchas veces hostil. También tiene que ser duradera porque es la mejor manera de que sea económica. Y para ello debe estar bien construida y debe ser versátil. Y todo esto, que no es poco, lo debería hacer de la manera más discreta posible, pasando de puntillas, que se note lo menos posible. Porque la arquitectura debería ser como las rayas de cal que definen el rectángulo de juego. Claras, precisas, mínimas, pero capaces de contener todas las jugadas que ya se han hecho y todas las que están por inventar. Un marco discreto que no distraiga el protagonismo del juego.”

“El arquitecto no es por definición un artista. De la misma manera que necesariamente tampoco lo es un poeta, un músico, un pintor… Entiendo que un artista es aquel que, independientemente de la disciplina con la que trabaja, es capaz de alcanzar unos niveles de excelencia que nos llegan a emocionar.”
link a la entrevista completa del 10-09-2010

“Un arquitecto fiel a su tiempo, cuya arquitectura refleja con rigor una geometría ortodoxa, de amplio alfabeto, fiel a la gravedad y aspirante a una belleza sin dogmas”. Así se ha referido el jurado de los Premios Nacionales de Arquitectura, Vivienda y Urbanismo, a Lluís Clotet (Barcelona, 1941), al que ha otorgado el galardón del año 2010 en la categoría de Arquitectura.

Bibliografía:

Quaderns d’arquitectura i urbanisme N.260 (2010).  Entrevista a Lluís Clotet (p.40-51)

On: Diseño N.296 (2008). Premios FAD 2008

A V Monografías = Monographs N. 117-118 ( 2006). Centro geriátrico, Barcelona : Clotet & Parício

On: Diseño N.276 (2006). Viviendas en la Illa de la la Llum.

Tectónica N.22 (2006). Aluminio

AV Monografía N.111-112 (2005).  Ayuntamiento, S. Pere de Ribes (Barcelona): Lluís Clotet e Ignacio Paricio

On : Diseño N. 228 (2001), p. 334-347 . Vivienda unifamiliar en Prats de Lluçanés, Barcelona : Lluís Clotet e Ignacio Paricio

On : Diseño N. 203 (1999), p. 104-113. Fábrica Simón en Olot. Girona : Lluís Clotet e Ignacio Paricio

AV Monografías de Arquitectura y Vivienda N.43 (1993). Construcciones: Lluís Clotet e Ignacio Paricio

Croquis N.23 (1986). Studio PER

Viviendas a Diagonal Mar (Barcelona) (2001-2005)

Adaptació del depósit de las aigües com biblioteca universitària  (Universitat Pompeu Fabra) (1992-1999)

Viviendas en la Viña d’en petaca de Sant Pere de Ribes

RESUM DE LA CONFERÈNCIA

Lluís Clotet és un arquitecte fidel al seu temps i aspirant a una bellesa sense dogmes. La seva arquitectura es resol pensant en la lògica i les necessitats de les ciutats i les persones.

Ens explica la seva manera de projectar a partir de tres obres en els què ens mostra l’origen del projecte, la seva evolució i el resultat final.

Els projectes són la Casa vinya d’en Petaca + dependències municipals (1), la Illa de la llum (2) i la Fundació Alicia (3).

1. El primer projecte es situa a Sant Pere de Ribes a una gran plaça. L’arquitecte presenta un edifici destinat a l’ajuntament, amb oficines, un equipament, sala d’actes , una àrea per la guàrdia urbana i les oficines de l’alcalde i els treballadors. Aquest edifici és un volum en el qual la forma ve donada pels problemes de l’entorn. Té més presència volumètrica quan té contacte amb la plaça i és més discret quan el contacte és amb les vivendes veïnes. A l’altra banda de la plaça es troben les vivendes amb una altura igual a les vivendes veïnes , d’aquesta manera es conforma la plaça a partir del buit.

2. L’illa de la llum són uns blocs de vivendes que es troben a Diagonal Mar, Barcelona. En la planta d’aquesta illa es troben dues torres de diferents altures, hi ha 230 vivendes i una piscina comunitària.

És un edifici mediterrani, la façana no explica l’interior, apareix una façana al voltant de tot l’edifici (3m de façana volada que no conta com a superfície total de l’edificació). Aquestes estan protegides amb persianes correderes i movibles d’alumini que alhora preserven del clima i ofereixen seguretat i intimitat, així l’espai de l’interior (sala o dormitoris) queden ampliats. La llum que rodeja la illa justifica el seu nom.

3. La fundació de caixa Alicia és un projecte de la caixa Manresa situat a prop del Monestir de Sant Benet de Bages, en un punt estratègic de Catalunya central. Es un edifici que pretén que l’usuari visqui l’experiència d’estar en un lloc rodejat de naturalesa. El pla vertical que separa l’interior i l’exterior és totalment de vidre, així que a vegades el volum edificat desapareix i a vegades s’integra totalment reflexant l’exterior com un mirall. El control de la llum és fonamental per garantir el confort interior i per això l’edifici està rodejat de parets, algunes antigues i altres noves, opaques o amb finestres. La geometria en planta es defineix amb una forma lliure, polièdrica on l’interior i l’exterior s’abracen; això és en conseqüència al respecte a les antigues parets. Als punts més allunyats estan equilibrats gràcies a uns lluernaris orientats al nord.

DEBAT FINAL

P:  A part de l’arquitectura, t’has dedicat al disseny. Ha influenciat d’alguna manera la teva obra?

R: Sí,  moltíssim. Nosaltres, varem  aprendre  a fer arquitectura fent interiors. Era una manera de criticar l’arquitectura de l’època. El problema és que ara l’arquitectura ha perdut el caràcter artesanal. Abans t’imaginaves les coses, ho parlaves amb l’operari; era tot molt diferent. Amb tres plànols feies un projecte.

Encara que no veig diferències entre fer un edifici i un banc. Tant en l’arquitectura com en el disseny no treballo des de la forma, l’arquitectura és la conseqüència de molts altres factors. Pateixes molt treballant des de la forma.

http://www.bdbarcelona.com/es/disenadores/Lluis_Clotet.php

P: Bajo su punto de vista a qué / quién  ha de dar respuesta un arquitecto en primera instancia?

R: Un arquitecto debe responder simultáneamente a distintos requerimientos, el usuario final, el urbanismo, el promotor etc. No se puede pensar por separado.

Sin embargo, teniendo en cuenta que las modas pasan y los usos cambian a lo primero que se debe atender es a la ciudad; la calle siempre estará ahí. Asimilar el entorno, proyectar para él con el fin de hacerlo mejor. La arquitectura debe estar comprometida con el sitio donde está; ha sido pensada para estar en el lugar en el que se encuentra.

P: Al llarg dels anys de la seva professió, com creu que ha canviat l’exercici professional i en quines mesures les noves tecnologies afecten o no a la seva manera de projectar i a l’arquitectura en general?

R: Quan un client demana resoldre un problema no faig investigacions arriscades, fujo d’aquest tipus de risc. He tingut dues experiències que m’han fet fugir. Trobo que no és el moment.

Sempre he pensat que la nostra llibertat està en la sintaxi. La nova arquitectura no passa pel progrés tecnològic, no passa per les noves tecnologies.

En un moment de preocupacions és en el que podem fer progressar l’arquitectura. És important com estudiants entrenar. Reflexionar el perquè els espais, els carrers i els edificis us agraden o no. Ser capaços de saber què i perquè, intentar objectivar-ho al màxim per tal d’aconseguir confort arquitectònic. La gent no sap com vol viure en un edifici; no sap què li agrada. Parlant de cuina, la recepta i la combinació són clau i tothom en parla i comenta. La gent no ha reflexionat, l’usuari final no és gens exigent. No saben com volen l’empit de la finestra, no es parla d’arquitectura com es parla de menjar. L’arquitectura ha deixat de ser conversa, coneixement, quelcom que compartir amb tothom.

P: M’agradaria saber que opina vostè, sobre l’excessiva emissió de CO2 que es produeix durant la producción de nous materials i la construcción de nous edificis, i tenint en compte això, creu que la nostra formació hauria d’enfocar-se més en la rehabilitació del que ja hi ha construït, i fer-ne una arquitectura duradera i econòmica?

R: Ni idea. No ho sé. Crec que la manera més sostenible de construir és l’òbvia, utilizar per ejemple orientacions sud per a làprofitament de sol, tenir en compte el vent, preveure l`enrade de lladres i curiosos, adaptar-se al clima calorós o fred, projectar des del punt de vista de la pluja, economitzar la costrucció.
Hi ha objectes que dominen els espais i recursos que dominen les condicions, cal trabar la manera de menejar els recursos.
Em considero estalviador i econòmic amb el que conec i el que controlo.

Anuncis

2 comentaris

Filed under Foros 2011

2 responses to “Lluís Clotet: “Ni dintre ni fora”

  1. Retroenllaç: Foros ESARQ: Lluís Clotet | Cultura i Publicacions ESARQ

  2. Retroenllaç: Divendres: Recomanació | Cultura i Publicacions ESARQ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s