Toni Gironès: “Processos d’intercanvi”

El proper dimarts 1 de març, a les 16h a l’Aula Magna de la UIC, conferència de Toni Gironès dintre del cicle Foros ESARQ 2011.

Toni Gironès Saderra (Badalona, 1965) és un arquitecte que destaca pel la seva atenta sensibilitat envers la contextualització dels seus projectes, la constant experimentació constructiva mitjançant recursos tecnològics senzills i la importància de la materialitat.

Més info: http://www.tonigirones.com/datos_trajectoria.html

PROJECTES:

PROJECTE WEYLER

Una ciutat amb una gran tradició industrial… un creixement urbà accelerat producte del procés migratori de després de la Guerra Civil Espanyola… interacció, mestissatge… un increment de la població en sincronia amb la postguerra i la implantació de indústries locals… noves naturaleses… nous paisatges… noves memòries… una ciutat caracteritzada per la dispersió de mitgeres ceràmiques d’alçades variables… unes mitgeres en sintonia amb els processos als que pertanyen… un projecte que s’adapta a les traces d’una d’aquestes antigues industries… una estructura industrial que era un dels edificis fundacionals del barri (1940), del qual preexisteix una part com a presència i memòria d’una època… un envolupant/gàlib com a contenidor que es manté… un canvi d’us en el temps… d’industrial (fàbrica de margarines i xocolata) a vivenda (28+7 unitats) … uns llocs difusos en el límit entre la ciutat i la casa… passatges, vestíbuls, escales, ascensors, passadissos…, interior, exterior… ferro, argila, grava, fusta… ventilacions creuades, pluja… jardins…

Més info i fotos: http://www.tonigirones.com/weyler/proceso1.html

PROJECTE SALOU

En el concurs, previ a l’encàrrec, es demana projectar 80 habitatges de protecció oficial (40+40) en un context on s’imposa una nova trama urbanitzada sobre traçats agrícoles preexistents. La normativa de planejament defineix dos blocs iguals en la cantonada d’una de les illes i en contacte amb el nou parc. Cada edifici té una planta de 15×52 m i una orientació que afavoreix l’assolellament a l’interior d’illa. La proposta es pregunta sobre l’optimització de l’enunciat a partir de diferents decisions estratègiques, afavorint un determinat teixit amb diverses escales d’intervenció i on el programa “habitatge social” desenvolupi les seves propietats de relació.

Més info i fotos: http://www.tonigirones.com/salou/proceso1.html

PROJECTE PEDRERA

L’exposició-acció “Vers un nou equilibri natural” s’estructura a partir dels quatre elements: Aire, Aigua, Terra i Foc, els quals defineixen els continguts de quatre tallers de treball desenvolupats a les demarcacions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya al llarg de l’any 2005.

El paper A4 rebregat com a unitat de treball envaeix i omple tot l’espai de la sala d’exposicions de l’entresòl de la pedrera…

…a les parets una xarxa el conté…

…al terra un mar de papers ens arriba als genolls…

…a l’entrada una impressora llença pautadament fulls blancs, buits de contingut però amb una clara informació: el temps passa…

Més info i fotos: http://www.tonigirones.com/pedrera/proceso1.html

PROJECTE MINERVA

Un estret carrer a l’Eixample…

Un programa complementari a la vivenda: accés a través de garatge, vestuaris, piscina i terrassa… Una intenció: a partir del buit d’interior d’illa, un jardí s’obre a la ciutat…

A les dues plantes (baixa/garatge+pis/terrassa), ha prioritzat la disposició en continuïtat dels diferents programes, així com la alternança i relació entre ells en els diferents períodes de l’any. D’aquesta manera, el garatge intenta optimitzar al màxim el seu espai aconseguint una capacitat i mobilitat òptima per a dos vehicles. L’accés a la terrassa es situa al fons de la parcel·la potenciant, amb la llum natural, una certa continuïtat entre el carrer i l’espai jardí. Una ventilació natural creuada i una certa transparència condicionen la formalització de la façana. Construïda en sec amb una estructura principal d’acer corrugat (Æ 25mm.) les diferents densitats la defineixen premsant la fusta tractada en una malla corrugada (150x300mm. Æ 10mm.).

La disposició de la terrassa del primer pis allibera al màxim un espai d’ús plurifuncional en continuïtat amb la vivenda. La piscina climatitzada i la vegetació es situen al fons, sota la mitgera principal, aconseguint la màxima profunditat. El límit d’acer i fusta doblega en forma de pèrgola, es recull l’espai… i un petit balcó permet la relació puntual amb el carrer, on un vianant s’apropa a un canyís d’una antiga riera més que a un edifici de la ciutat.

Més info i fotos: http://www.tonigirones.com/minerva/proceso1.html

RESUM DE LA CONFERÈNCIA

Cap d’estudis Escola d’Arquitectura de Reus (URV).
Processos: defineixen el que els projectes poden ser.
La forma per ell és un resultat de tot el procés constructiu.
Tots som projectistes en formació
Aprenem a conèixer-nos a un mateix, el que ens envolta i a interactuar amb això.
Ens estem generant un món a la nostra mida quan ens hauríem d’adaptar al medi que ens acull.
Processos complexes que s’articulen a partir de l’ intercanvi.
Processos d’intercanvi segons 4 elements: ——> terra, aire, aigua i foc.
VIDA, adaptabilitat de l’home en el medi a partir dels 4 elements.
Diferents graus de temporalitat, res es permanent.
Illa de l’ Eixample de Barcelona ——> mides (113×113), escales ——> genera un SISTEMA, un suport per la vida / La seva geometria és molt adaptable a les possibles necessitats.

 

PROJECTES

1 – Exposició a La Pedrera

Projecte amb col·laboracions d’universitats

Parla del procés d’intercanvi dels 4 elements (aigua, foc, terra i aire) i l’ adaptabilitat del home al medi.

Fer acció i instal·lació a un lloc molt complex.

Utilitzem paper d’oficina arrugat interaccionant amb la llum (paper + llum com elements principals de l’exposició). El paper es un material que es consum sense sentit.

Es genera un mar de papers, una capa de 40-50cm. A l’ accés hi ha una impressora que cada minut imprimeix un full en blanc, mostrant que tot es temporal. Pla vertical i horitzontal de l’interior de l’espai deLa Pedreraembolcallat amb el paper blanc.

 

 

2 – Edifici de 40 d’habitatges socials . Salou

Serra de Prades a prop de Tarragona.

A 1000-1200m d’alçada del mar. Paisatge agrícola. Trames agrícoles que tenen a veure amb la llei de la gravetat, amb l’aigua, amb aquests processos d’intercanvi.

Mar + cel, aigua + aire –> es RELACIONEN.

L’home i l’eterna convivència entre ciutat i medi fa que hi hagi aquesta divisió tan parcel·lària.

  • Cicle del aigua
  • Sèquies pel reg (cicle de l’aigua per regar). L’aigua passa per:
    • Comportes
    • Ponts
    • Llocs d’emmagatzematge d’aigua
    • Finalment arriba a una casa o cultiu
    • Programa d’ habitatge social (PB + 3)

Guanyen el concurs al 2007

Es troba en un espai on els arbres són de fulla caduca (pollancres) i hi ha vent dominant de mestral.

Es tracta d’ un suport d’ activitat i no de generar un contenidor. D’ una única tipologia molt dinàmica, que ha permès que tots s’hagin pogut adaptar a la seva nova vivenda, tot i tenir vides diferents, i poder generar un edifici de major qualitat en quant a materials arquitectònics. La fusteria de l’edifici és de fusta, les baranes o tanques de mallat i plantes trepadores a façana. S’ ha optimitzat en les instal·lacions deixant-les vistes, ventilació de l’aparcament natural, ventilació creuada en les vivendes, llum natural i l’ acabat és un arrebossat. Façana solejada, balcons per protegir del sol. Lames de fusta (brise-soleil) als balcons.

Relació constant dintre-fora. Porositat d’un costat a l’altre i permeabilitat gràcies al brise-soleil.

Bosc de pollancres, per refredar l’edifici de forma natural.

La planta baixa destinada als avis mentre que les altres plantes estan més destinades als joves. Es projecten llocs comuns, punts de trobada.

Les vivendes són de 50m2 (2hab + 1 nucli que conté bany i cuina)

Les parcel·les limítrofes en estat d’ incertesa.

L’ usuari es qui dona forma a l’ arquitectura, cada persona, en funció de les seves condicions, adapta la vivenda a les seves necessitats. Processos d’intercanvi amb la gent que viu allà.

Mig any després es veu com els usuaris han transformat l’edifici segons les seves necessitats: les lames han sigut transformades de fixes a mòbils; els ferros han sigut aprofitats per estendre la roba.

Es veu que els testos dels balcons es col·loquen cap a endins: són perquè els usuàries gaudeixin d’ells no per fer bonic.

 

3 – Parc arqueològic. Guissona, Plana de Lleida  

Plana de Lleida, Guissona. Zona més àrida. Es van instal·lar els romans fa 2000 anys. Una de les 3 ciutats més importants a Catalunya a l’època romana.

Exercici: posar en valor les restes arqueològiques del parc ——> antigues termes romanes, torres, la muralla, antigues cases senyorials… Se està executant la 1a fase.

Desaiguar el parc. No hi ha pendents per l’evacuació d’aigües. Estancació de l’aigua perquè la terra reculli l’aigua de forma natural. Com llavors? Superfícies de laminació. Processos d’intercanvi amb l’aigua.

Com es posen en valor les restes? Marcar amb estaques les muralles, les arestes de la torre amb ferro, ordenar el parc arqueològic, murs de tapial d’1m d’alçada per les cases senyorials (es col·loca per sobre la terra extreta pels arqueòlegs), per protegir les termes de l’aigua de pluja es projecten cobertes col·laborants planes sense pendent que evacuen l’aigua pel seu perímetre, deixant-la caure sobre Canals de recollida d’aigües col·locats per sota de tot el perímetre per protegir de la pluja les termes.

Límits —> ferros ancorats amb cordes.

 

4 – Museu del clima. Lleida

Guanyen el concurs al 2008 per a un Museu dela Ciència Lleida

Solar:12.000 m2-2500 m2de Museu.

4 condicions:

– Arbres de fulla caduca.

– Condició topogràfica, no es pla.

– Condició climàtica.

– Cicle de l’aigua.

Intencions:

Acumular aigua de forma natural aprofitant el desnivell.

Articulació de la transició entre el bosc (verd) i l’altiplà (groc)

En dies clars es veu els Pirineus.

Runes, excavació existent, volum excavat (30.000 m3)

Es genera un volum semisoterrat que mira al bosc i que en el seu interior conté un gran pati/plaça. Es reaprofiten les terres que s’extreuen per generar l’estructura i la topografia del nou parc. Té una bassa d’aigua a la part superior.

Es situa al límit entre el bosc (cota inferior) i l’altiplà (desert a una cota superior). El museu és un element d’articulació. Comparació amb l’Acròpoli i el Partenó. El Partenó té caràcter i identitat perquè està situat a l’Acròpoli, a sobre d’un cim. El museu, doncs, agafa caràcter al estar en el límit d’aquest desnivell.

Podríem dir que es una obra in situ, ja que s’ ha fet inventari de tots els materials que ens ofereix la terra i s’han disposat se com millor convé.

S’hi genera un emmagatzematge de l’ aigua.

Al pati central, la coberta varia en funció de l’ època, es genera una coberta amb fulla caduca.

Plantegen coberta pel calor de l’estiu —–> coberta vegetal de fulla caduca.

Es pretén que l’home treballi la falta de confort i s’ adapti al medi.

Mirada al Claustre dela Seu. Elprojecte es com un gran claustre.

“Veure què tenim i utilitzar-ho”

Articulació per pujar al Parc de les Humanitats des de el Passeig dela Mariola.

Passeig dela Mariolaque et du al Museu o al Parc de les Humanitats.

El Museu no és un objecte sinó és fruit de l’experiència directa (coses que l’usuari descobreix).

 

5 – Museu del bosc. Sant Celoni

Sant Celoni forma part de la Serralada Pre-litoral. Els seus límits sónla AP7 i el AVE que arriben a ser barreres entre l’home i el medi.

Objecte del Museu: el bosc. El propi arbre és edifici.

Arbre: connector, corredor. Procés d’intercanvi amb el sòl.

Ventilacions creuades amb el bosc. Clariana en el bosc.

El projecte és respectuós amb l’entorn. Es fa una plantació d’arbres, així el projecte:

  • Té límits naturals
  • Permet regular els canvis de temperatura
  • Permeabilitat

Gran excavació (20.000 m2)

La terra s’utilitza per disposar els límits de la parcel·la

6 – Instal·lació Passanelles. Cadaqués, Cap de Creus.

Gran quadrat de 40 x40 msobre el mar limitat mitjançant boies.

Pedres, mar, unes traces, una activitat.

Plantejament sobre l’aigua.

L’activitat dona forma a les coses.

Pentagrama.

– ALTRES LINKS I IMATGES RELACIONATS AMB EL DIFERENTS PROJECTES CITATS:

www.tonigirones.com

http://www.tectonica.es/arquitectura/envolventes/metalicas/vivienda_proteccion_salou.html

http://arquitectures234.blogspot.com/2010/11/un-lloc-per-viure-comfort-cases-i.html

FOTOS DEL PROJECTE A SALOU: (bloc de 40 habitatges socials)

DEBAT FINAL

P: Te presentas a los concursos porque te gusta esta modalidad de proyectos?

R: La verdad, es que no concursaría, ya que puede ser que no ganes el concurso, y el trabajo que has dedicado a ese proyecto sea en vano. Pero en los tiempos que corren hoy en día no quedan muchas otras opciones.

P: Que crees de los concursos?

R: Dando como ejemplo el Museo de la Ciencia, en que se partía de un presupuesto bajo, hace que te rompas mejor la cabeza a la hora de hacer el proyecto, y que utilices los recursos de mejor manera. La verdad estoy contento de que el presupuesto no fuera alto, ya que así el proyecto está mucho mejor pensado.

P: ¿Cuando proyecta sus obras busca que estas no parezcan productos de un
mismo estilo?

R: No, en el despacho cada proyecto es un proceso distinto del resto y no se busca que guarde relación con el resto de los proyectos sino que cada uno es el fruto de un proceso de análisis y “brainstorming” de un grupo, que a la vez puede ir variando para cada proyecto.

P: Después de hacer este seguimiento a las personas que viven en la vivienda social ¿habrías cambiado alguna característica del edificio?

R: Sí, cambiaría sobretodo por las condiciones de normativas y como gestionar el tiempo. En base a los materiales, lo que queremos es que después de un tiempo sigan gustando.

P: ¿En base a su experiencia que haría falta enfatizar o aportar en las escuelas de arquitectura?

R: Entiendo que el estudiante es el protagonista de su viaje y nosotros somos sólo acompañantes. Por lo que creo que falta más frescura, más espontaneidad, tocar el material y entender su condición, trabajar en espacios abiertos y no cerrados. Pero sobretodo creo que hace falta en las escuelas de arquitectura el contacto con la disciplina y con conceptos que van más en contacto con la disciplina humana.

P: ¿Como selecciona los materiales que utiliza en sus obras?

R:  A veces son circunstancias que llevan a eso, tienes que estar siempre con los ojos abiertos. Tienes que estar presente en todas las fases del proyecto. Nunca sabes, pero poco a poco cuando pasa el tiempo vas reconociendo maneras de hacer que por repetición encuentras allí pistas, pero no hay recetas, cada material tiene sus cosas.

P: ¿Todo el material de la zona del projecto del museo del clima se aprovechó posteriormente?¿ Hace esto en todos los proyectos?

R: Sí, porque las condiciones del proyecto son utilizar materiales del terreno. Los m2 del deposito fluvial se utilizó en el trasdós de los muros, se quiere utilizar también para la cubierta con diferentes diámetros y también para pavimentos. Reutilizar, siempre tengo esta actitud y siempre lo hago en mis proyectos.

Advertisements

2 comentaris

Filed under Foros 2011

2 responses to “Toni Gironès: “Processos d’intercanvi”

  1. Retroenllaç: Foros ESARQ: Toni Gironès | Cultura i Publicacions ESARQ

  2. Retroenllaç: Agenda Arquitectura BCN. Març 2011 | Cultura i Publicacions ESARQ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s