Supersudaca:

 Network consultancy through research

 supesudaca480.jpg

PRESENTACIÓ I COMPONENTS:

Sudaca és un terme despectiu que s’utilitza A Espanya per a referir-se al col·lectiu llatinoamericà.Sud-americans inclou a tots els pobles que parlen Espanyol d’amèrica del sud i de l’amèrica central. Sudaca va més enllà d’un dialecte de la llengua i aquesta definició inclou també un estil de vida i una manera de ser.

Súper és un terme que s’utilitza per referir-se a la cota més alta al nivell màxim, a una cosa que es desenvolupa en un grau més alt, superior.

D’aquests dos termes neix el grup SUPERSUDACA.

Aquesta agrupació d’arquitectes es va fundar d’una manera casual l’any 2001 a Rotterdam. Quan els mateixos creadors del projecte varen coincidir al Berlage Institute i varen descobrir que a part de l’idioma i de la manera de ser tenien moltíssimes més coincidències.

El grup es va consolidar amb una gira de conferències que van fer durant un any on es presentava la seva ciutat d’origen i els seus trets arquitectònics i històrics més distintius.

Aquestes gires els varen ajudar per a poder col·lectar informació i ampliar els seus coneixements a partir dels quals varen aparèixer els debats. Aquests plantejaven temàtiques urbanístiques, demogràfiques i d’infraestructures.

Després de coincidir en varis aspectes els integrants acordaren crear una xarxa i treballar junts per a poder investigar i aprendre. També es desenvolupà un manifest del qual se’n va extraure que la Arquitectura a Sud-america esta en una situació de desconnexió permanent amb la societat. Per tant entenem que Supersudaca no serà l’encarregat de projectar hotels per als Megarics i grans conjunts residencials acompanyats de camps de golf sinó que més aviat vetllarà per presentar-se a concursos amb una clara vocació social i integradora.

El continu diàleg amb els estudiants universitaris aporta al grup una dinàmica de feedback en la que uns ajuden als altres.

L’estudi ha rebut diversos premis per a concursos d’investigació realitzat i es finança amb subvencions com les del govern holandès i les del príncep Claus.

COMPONENTS DE L’EQUIP:

L’equip esta format per onze membres de diferents nacionalitats:

Ana Rascovsky: Arq. Buenos aires 1996

Elena Chevtchenko: Arq. TU Delft 2005

Felix Madrazo: Arq. La Salle

Juan Alfonso Zapata: Arq. PUCMM, República Dominicana 1998

Juan Pablo Corvalán: Arq. EIG Genève (1996)

Manuel de Rivero: Arq. URP Lima 1996

Martin Delgado: Arq de la URM Uruguay 2005

Max Zolkwer: Arq UBA Buenos Aires en 2000.

Pablo Guerrero: arq. ULA Bogotà

Sofia Saavedra: Arq UG Gent Bèlgica 1995

Victoria Goldstein Arq. UBA Buenos aires 2004

Tots els components son arquitectes joves que es caracteritzen per dur a terme projectes individuals a part de pertànyer a aquest moviment.

SUDAPAN

Cites contextuals:

“Caribbean tourism offers and illusion of nature; a postcard that required a non-city”

“Once the non-city reaches a certain scale and complexity, it needs to become a city” 

“The tourism strips of illusions are being invaded by urbanity, the city strikes back”

Aquest concurs organitzat per Supersudaca és un espai de reflexió y proposta per repensar les relacions entre el mitjà local i el turístic. El seu emplaçament és el Carib, en un espai coster lineal de 140 km. El qual és un espai de dependència econòmica plenament turística, on els naturals viuen de l’ocupació hotelera.

Una ocupació hotelera que la podríem definir com turisme de “all-inclusive”,que genera un espai “idíl·lic” de descans i que a la vegada genera una frontera amb la gent caribenya, una frontera que al altre costat hi ha una altra visió que no té res a veure amb l’entramat turístic.

A rel de tot això és produeix aquest concurs, pensant en el desgast que s’ha produït pel abandonament, per la falta de control i la informalitat en el seu creixement, Aquest grup d’arquitectes es planteja una sèrie de qüestions a resoldre, mitjançant un concurs:

– Com reinterpretar i donar-li potencial al urbanisme monòton que s’ha generat?

– Com integrar les ciutats natives dintre del desenvolupament turístic?

– Com unir els interessos dels turistes amb els natius?

– Quins models urbans s’ha d’emprar?

– Quines qualitats necessita una ciutat costera?

Per tal de resumir aquest concurs, aquesta cita dona cabuda a moltes preguntes i respostes de com enfrontar-se aquest projecte:

“El personal de servicio de los hoteles y resortes llegan temprano a trabajar des de ‘quien sabe donde’, y al final del día desaparecen detrás del muro (‘frontera’) perimetral de los complejos. ¿Dónde van? ¿Dónde viven? ¿Existe la ciudad del trabajador hotelero?”

URBAN SEARCH

Sota aquest títol tot seguit presentarem els projectes comuns d’aquest grup d’arquitectes associats.

AL CARIBE

“Es fundamental informarnos, cuestionar y contextualizar el fenómeno del exceso de construcción y la ausencia de urbanización, desde el punto de vista de nuestra profesión sin utilizar la investigación como coartada para evadir el diseño. Estableciendo a la investigación como herramienta fundamental al enfrentar los procesos de toma de decisión, que influyen en el bienestar y el avance de las sociedades que más atañen a nuestros estudios.”

El turisme és un dels grans negocis del Carib, representa fins un 50% del Producte Interior Brut, i en algunes illes pot arribar al 95%.

El tipus de turisme; grans complexes hotelers amb seguretat 24h en un territori idíl·lic. Però completament aïllat del entorn real. Aquest turisme no aporta beneficis a les poblacions locals ( més que els econòmics als treballadors ), sinó als països propietaris dels complexes. Estem parlant de que per cada dolar gastat en un complex d’aquestes característiques, 89 cèntims són per l’empresa, 11 cèntims bruts per la població local dels quals únicament 3 cèntims són nets.

Aquests tipus d’assentaments/construccions només es regeixen per dues lleis. En primer lloc, l’existència i proximitat de platges paradisíaques. En segon lloc, no situar-se a més d’una hora de viatge en cotxe fins a l’aeroport més proper. Aquestes lleis creen un creixement “urbà” sense cap tipus de planejament, el qual no te en compte les preexistències, com ara nuclis urbans autòctons, antics camins etc. L’impacte d’aquestes grans construccions són molt agressives per el delicat entorn tant terrestre com marítim. supersudacamodified.jpg

EXCÈNTRICA

Aquest es un estudi sobre la demografia a l’Amèrica Llatina. Destaca el creixement exagerat de la població a partir dels anys 50 i de com tota aquesta gent s’ha anat concentrant en les zones urbanes. Aquesta concentració va anar creant mega-ciutats amb una manca de planejament i poca capacitat institucional per controlar-les. Creant ciutats amb una gran diferència econòmica i amb injustícies socials.

Y PREVI ?

Tornar al passat. Obrir el debat, que va crear tanta expectació. Encara vigent, que es va plantejar a finals dels anys 60, sobre l’estudi de les vivendes a Lima, Perú.

Podem observar que l’organització cerca la millora de la situació econòmica i social dels seus compatriotes sud-americans. És sorprenent com aprofundeixen, detallen i denuncien els temes, ja que més que un grup d’arquitectes exerceixen una funció de partit polític. Fet molt positiu ja que abarquen una investigació que al nostre entendre es limita bàsicament a antropòlegs, politòlegs i sociòlegs, i no als arquitectes.

El grup però no s’hauria de limitar a denunciar les injustícies de sud-amèrica, ja que amb la seva capacitat de movilització podríen tenir un paper més actiu i proposar sol·lucions als problemes que aborden.

CONCURSOS INTERNACIONALS:

CONCURS INTERNACIONAL DE VIVENDES PROTEGIDES A CEUTA

La proposta realitzada per l’agrupació d’arquitectes és un joc establert a partir d’una combinació de daus, com una mescla de diferents peces del conegut joc “tetris” desplegats sobre un terreny de grans irregularitats topogràfiques i espectaculars vistes al estret de Gibraltar, prop d’un barri d’aires mediterranis i pròxims a la frontera amb el Marroc.

El programa del concurs consisteix en 839 habitatges de 70,90 y 120 metres quadrats disposats en diferents solars en tipologia de bloc obert.

La idea era trobar un patró espaial que tornarà a formular els habitatges pels desprotegits tal i com ens cita Madrazo .

La pregunta que es formulen és la següent: (viuries allà?)……el concurs exigia que es fes un gir total a la tipologia edificatòria directe al bloc col·lectiu obert.

El projecte va voler dotar-se dels avantatges que suposen les condicions climàtiques y espacials dels pobles de la mediterrània, com els carrers ombrejats, la seva escala, la intimitat, l’ús de terrasses i petits espais col·lectius, Així com la diversitat de escales dins d’un sistema arquitectònic ordenat que no faria pujar el cost y facilitaria la discreta repetició, tant necessari per fer eficient el pressupost a la hora de construir.

La proposta té present un accés democràtic a las vistes y al paisatge marí, la arquitectura també intenta oferir un paisatge amb la repetició de mòduls a diferents altures.”Una de las grandes cuestiones era como hacer una vivienda de bloque abierto que generara un tejido de ciudad más complejo”.

El resultat va ser una combinació de estratègies distribuïdes en diferents nivells amb estacionaments subterranis, un sòlid y laberíntic teixit urbà a nivell de carrer i un teixit de torres de fins a sis pisos d’alçada que li aporten al conjunt una disposició ordenada y sistemàtica.

Les torres tenen diferents variants de vivendes que permeten als futurs usuaris diversos estils de vida, i aquesta varietat es pronuncia també a les façanes, assolint un balanç entre repeticions de torres i varietat dels seus continguts.

WORKSHOPS:

WORKSHOP CUBA

Història:

La primera experiència de turisme a Cuba es va desenvolupar després de la guerra dels anys 50´. Durant aquest període van passar 1 milió de turistes a l’any, la majoria americans. Els 50 suposen l’expansió del turisme en massa. El triomf de la revolució de 1959 va marcar el final del turisme internacional.

Després de la desaparició de la Unió Soviètica a finals de 1991, l’economia de Cuba va patir una crisi, deixant-la completament paralitzada.

És el moment de saber aprofitar l’èxit del turisme per créixer econòmicament. La economia de Cuba té com a principals actius el turisme i la industria sucrera. altres son el cafè, tabac i el rom.

En nomes 15 anys el turisme va esdevenir la primera industria nacional amb taxes de creixement constant.

Territori i planificació física:

Actualment el turisme a Cuba esta organitzat i planificat. S’ha creat zones específiques i exclusives per al turisme com per exemple Varadero, on s’explota les extenses i espectaculars platges, on es construeix de forma incontrolada complexos hotelers i serveis nomes per al turisme. Altres zones similars son els Cayos, on nomes hi habiten turistes, els natius s’han de desplaçar fins a altres pobles que poden estar a 1hora de distancia.

Cuba esta formada per 14 províncies i 169 municipis, 4000 cayos i 300 platges. El 22% del territori esta protegit.

Capital i finançament:

La participació del capital estranger ha estat fonamental per finançar especialment el turisme i sector serveis.

Les facilitats de crèdit li han permès al sector atreure inversors i multiplicar els visitants generant un esquema turístic rentable, amb mà d’obra qualificada a preu competitiu i amb excel·lents condicions per als visitants.

– 300 hab. en el promig per hotel

– creixement anual de construcció d’habitacions 10%

Cuba ha desenvolupat eines tecnològiques i protocols d’avaluació ambiental decisius per la sostenibilitat del sector.

Varadero 2010

Producte del bloqueig, Cuba requereix la execució d’instal·lacions turístiques que s’adaptin als canvis i que superin les expectatives.

MACHU PICCHU ( Perú, 2004 )

Es proposa un alberg com a últim punt del recorregut de Inca a Machu Picchu amb l’accés des del funicular.

La proposta es basa en una malla tubular de titani coberta amb plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques per abastir-se de l’electricitat i aigua calenta.

El projecte esta plantejat a partir de quatre premisses bàsiques.

1.- Mínim impacte ambiental per procurar el mínim el contacte amb el terra ja que estan tractant amb una reserva natural.

2.- Mínim impacte visual per procurar no imposar-se i competir amb el seu entorn natural.

3.- Màximes vistes al seu entorn però principalment al Machu Picchu.

4.- Volum compacte per raons econòmiques, climàtiques al seu interior i programàtiques creant un sol espai col·lectiu

Aquest concurs que ja coneixíem per un anterior conferenciant,  José Torres Nadal ens va cridar molt l’atenció veure quin tipus de solució donaven aquest despatx.

Un concurs amb una proposta tant controvèrsa que ens feia témer per una solució possiblement molt dramàtica, però al igual que l’anterior conferenciant es va portar a terme el concurs com si d’un estudi d’experimentació i de reflexió, on Supersudaca plantejava una solució molt poc agressiva per l’entorn, on mai es plantejava un hotel de luxe sinó  mes aviat un refugi per els excursionistes de la muntanya, cosa que ens va semblar que tenir molts punts en comú amb la proposta de Torres Nadal.

BIBLIOGRAFIA

http://milanesaconpapas.blogspot.com/2007/07/concurso-sudapan-supersudaca.html

http://www.sudapan.com

http://www.socearq.org/nota.cfm/n.668.htm

http://www.urbanislands.info/supersudaca.php

http://www.holcimfoundation.org/Portals/1/docs/F07/WK-Tour/F07-WK-Tour-zapata02.pdf

http://www.supersudaca.org/portal/data/web/1157402013_40.pdf

http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/m2/13-801-2005-10-25.html

http://www.pechakucha.nl 

APRECIACIONS DESPRÉS DE LA CONFERÈNCIA:

Nil López: 

Entenem Supersudaca com una O.N.G però quina és l’ojectiu que aquesta persegueix? Es tracta de fer estudis per a concienciar a la gent o preveu en un futur anar més enllà i passar a la acció ajudant directament a la gent afectada per el model de turisme proposat? En un segon plà m’agradaria saber si voste aprova el model de turisme intervencionista del govern cubà i si creu que és un model a seguir o si a partir d’aquest s’en podría establir un de nou més beneficiós per a empreses i treballadors?

RESPOSTA:

La nostra labor com a organització no governamental té com a principal objectiu estudiar les realitats dels països de sud-centre amèrica. Es tracta d’un tipus de ONG que fa una tasca de Consulting i per tant no entrem diractament en acció per que ja hi ha altres Organitzacions que s’hi dediquen.

Crec que el model de turisme cubà no esdevindrà mai un model a seguir en els altres països. Encara que en l’actualitat  aporti més riquesa directa al seus treballadors cal analitzar el retrocés històric que Cuba va patir al entrar en un règim dictatorial i analitzar també que aquest país no rep ni un sol turista americà.

Salvador Bernadó:

Fins on voleu arribar com a Grup? Quin es el futur a mitjà i Llarg termini que us plantejeu com a integrants d’aquesta O.N.G? El vostre compromís és efímer o voleu que perduri?

RESPOSTA:

Fa aproximadament dues setmanes varem tenir una reunió a on debatiem iniciatives i plans de futur per al grup. D’aquesta en varem extreure que Supersudaca havia de poder-se autogestionar de tal manera que els beneficis obtinguts de concursos i Subvencions varies permetessin el seu manteniment.

Com a aspiracions individuals cal dir que hi ha membres del grup que es volen involucrar en la política, d’altres per raons pràctiques i de logística com a macrobase de comunicació entre amics ( network) i finalment hi ha algun cas amb motivació econòmica. 

Roger Llimargas:

Vosaltres que teniu un punt de vista critic del model de turisme al Carib. Quines reflexions podeu extreure del model de costa Espanyol? ( que a diferència del model del Carib és d’explotació nacional i el capital es queda dins del país)

RESPOSTA:

El model de turisme espanyol és efectivament molt diferent del Carib ja que aquest basa el seu creixement en segones residències. Aquest fet implica que hi hagin moltes constructores involucrades. El model Espanyol també és més densificat i tendeix a la verticalitat en lloc del que podem trobar al caríb que te un caire més expansiu. Certs experts han considerat el model de Benidorm  com un dels més sostenibles. Tot i aixi crec que a la llarga el model Espanyol haurà de reciclar-se i fer un pas endavant per poder adaptar-se a les noves necessitats del sector. 

Joan Bombardó i Martí

Com creu vostè que hauria de trencar-se la frontera entre les poblacions locals i els nuclis turístics?

RESPOSTA:

És una pregunta molt complicada de respondre, i per aquest motiu hi ha el concurs del Sudapan. Hi ha una esquerda entre la població local per raons econòmiques, de com desenvolupar la industria. I per això no hi ha una resposta definitiva  (és molt difícil), ja que hi ha una industria molt consolidada.

Tot això no és pot fer perquè als turistes no els interessa. Caldria una mica de educació i efectiu privat per obtenir els beneficis necessaris per trencar aquesta frontera.

Isac Riu  :

Hi ha algun plà urbanístic que protegeixi i reguli l’espai natural en aquestes zones turístiques del Carib? Hi ha alguna organització que s’encarregui de protegir els espais naturals que encara resten inalterats? 

RESPOSTA:

Les zones on es construeixen aquests resorts estan estipulades per l’estat, estan situades on s’afavoreixen més les condicions turístiques: ( platja, distància a l’aeroport, …) Hi ha alguna normativa pero en general és poc extensa i per tant les empreses compren el terreny i construeixen el que elles volen.

Pel que fa a les organitzacions, si que hi ha persones i grups que es dediquen a preservar aquests espais naturals.

Aquestes ONG’S que volen protegir el patrimoni natural molt sovint son trepitjades pels lucratius interessos que hi tenen les grans multinacionals. 
 

Josep Subirana

Solsament observant el cartell de la conferencia em va sorprendre molt el nom de la vostra organització, ja que (SUDACA) és un terme d’us despectiu que emprem per a referir-nos a les persones de procedència sud americana.

Quina va ser aleshores la intenció al autoproclamar-vos amb aquest nom?

RESPOSTA:

Tot va començar com una broma entre nosaltres. A les reunions que teniem i així poc a poc varem acabar per adoptar-lo.
Solsament a Espanya és considerat un terme pelloratiu i adicionalment ens aporta informació sobre la nostra procedència i sobre on ens interessa enfocar els nostres projectes.

Anuncis

1 comentari

Filed under Foros 2007-08

One response to “Supersudaca:

  1. forosesarq

    Corrección grupo FE11

    Alberto Benet Beltrán, Salvador Bernadó Llambrich, Joan Bombardó Martí, Roger Llimargas Lloveras, Isaac Riu Amat, Nil-Oscar López Crespo

    1. Lectura crítica de la información gestionada.

    El contenido es fundamentalmente descriptivo. Faltaría una mayor implicación y reflexión personal frente a los temas propuestos. No se trata de explicar en detalle el contenido de cada proyecto sino de hacer una lectura crítica y una selección de la información y presentarla desde vuestro propio punto de vista.

    2. Fuentes empleadas (bibliográficas y electrónicas).

    Los links seleccionados están bien. En los casos en los que la relación entre la información presentada en el post y el link que la amplía sea directa, sería interesante vincularlos directamente.

    3. Edición del post.

    El título es sólo el nombre del colectivo. Estaría bien que hiciera referencia a su manera de trabajar y de este modo fuera una invitación a la lectura del artículo. Lo mismo ocurre con lo subtítulos.

    Edición tipográfica incorrecta. Clarificar criterios tipográficos y sobre todo eliminar del post todos los textos , <!–[if !, , , … que demuestran una falta absoluta de cuidado y atención en la edición.

    Los textos tomados directamente de la web y que no son de elaboración propia (como por ejemplo la presentación del nombre del equipo) se deben de poner entrecomillados.

    La imagen escogida debe ser del colectivo y no de otros arquitectos, no se justifica aunque exista una vinculación en los temas tratados.

    4. Aportaciones posteriores a la conferencia.

    No hay. Tendríais que incluir las aportaciones posteriores a la conferencia sin las que el post no está completo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s